Volem manifestar el nostre desacord respecte a, una vegada
més, la “kaosificació” de la gestió dels recursos humans a la UAB. Sembla
increïble que un fet com la matrícula i la preinscripció, que es un fet que
passa cada any i que es un fet intrínsec de la Universitat no tingui un
procediment establert ni un estudi d’impacte per a les gestions acadèmiques,
sinó que cada any es generi una crisi per manca d’organització.
En la darrera negociadora, des de RRHH se’ns va informar
que, com que no poden incorporar més personal (potser seria més adient dir que
no li volen portar la contraria al gene i la seva política de retallades de
plantilles) se’ls havia ocorregut segrestar els treballadors d’altres serveis
per recolçar a les gestions acadèmiques en la matrícula (l’any passat va ser
parcial).
Potser el fet més destacable que les instruccions de
recursos humans és que cada centre s’organitzi com pugui o vulgui. OLE TU!!
Des d’UGT hem deixat clar i meridià el fet que això crea un
triple perjudici:
-
al treballador segrestat que el mouen sense ni
tan sols fer un nomenament exposant el canvi d’adscripció temporal
-
al servei en el que el treballador desenvolupa
la seva tasca i als companys del servei, ja que donen per fet que és obligació
de la resta de companys suplir les carències estructurals de la UAB
-
a la gestió acadèmica, ja que, hores d’ara no
consta que hagin fet cap tipus de formació en temes de gestió acadèmica
A la vegada, potser RRHH i l’Equip de Govern hauria de
considerar:
-
De quina manera compensa el treballador pel
sacrifici fet
-
Com formar el personal per aprofitar al màxim el
potencial
-
En funció de quin criteri obliga a uns o altres
o, cosa que seria més desitjable, com fa per potenciar la voluntat de
col·laborar entre companys.
-
Cal un cos d’especialistes que tinguin
coneixements globals per poder col·laborar en les puntes de feina de gestions
acadèmiques, econòmiques, departaments? I, com fomenta l’interès? Quina
categoria laboral tenen? No poden ser bàsics, òbviament
-
Quina proposta tenen per a aquest curs i de cara
al futur per a la resta d’anys?
Una vegada més, som conscients de la situació, però cal
tenir en compte que no és culpa dels treballadors ni és just que siguem
nosaltres qui patim la sobrecàrrega de feina per una manca de voluntat
d’enfrontar-se a la gene.
No estem d’acord amb aquest plantejament covard i demanem un
esforç real per millorar la Universitat i per defensar, un cop més, l’Autonomia
Universitària.
