dimarts, 3 de maig de 2016

JA SAPS PER QUÈ CELEBREM EL DIA 1 DE MAIG?




Segurament el passat diumenge moltes mares van tenir un gran dia de celebració i trobada familiar.
Els treballadors i les treballadores també vàrem tenir un gran dia de "celebració familiar": L'1 de MAIG . La nostra pròpia festa. La festa que commemora el moviment obrer mundial.Com cada any, l'UGT hi era a primera fila per recordar a qui toca el que toca: eradicar la pobresa salarial i social i reivindicar el treball digne (Aquí podeu llegir sencer el manifest conjunt del 1 de Maig del 2016)


Ara que...ja sabeu d'on ve la nostra festa? Perquè moltes vegades s'instauren les tradicions i acabem perdent el fil de com va començar tot.

Durant el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional, celebrat a París al 1889, es va establir aquesta data com a jornada de lluita reivindicativa per homenatjar la memòria del Màrtirs de Chicago. 
Au, va! Anem a viatjar en el temps...

Resultado de imagen de condiciones laborales fabricas 1900                      Resultado de imagen de condiciones laborales fabricas 1900

S.XIX. Revolució Industrial.
L'any 1886 el President del EE.UU del moment, Andrew Johnson va promulgar la Llei Ingersoll que establia la jornada laboral de 8 hores diàries. Però 19 estats van promulgar lleis que permetien saltar-se la llei Ingersoll, promulgant jornades de 8 a 10 hores diàries i amb clàusules que fins i tot permetien 18 hores diàries.
Com que la llei Ingersoll no es va acomplir les organitzacions laborals i sindicals es van mobilitzar. La premsa aviat els va condemnar amb titulars com "demanda indignant i irrespetuosa" i "deliri de llunàtics poc patriotes" manifestant que demanar això era el mateix que demanar un salari sense acomplir cap hora de feina!
Així doncs, l'1 de maig del 1886 un total de 200000 treballadors de tot el país van començar una vaga. 
A Chicago, a on les condicions dels treballadors eren molt pitjors que a altres parts del país, les mobilitzacions van continuar fins i tot els dies 2 i 3 de Maig.
El dia 2 la policia ja va dissoldre de manera violenta una manifestació de 50000 persones, i el dia 3 la convocatòria de manifestació va ser davant les portes de la fàbrica McCormik. Aquesta fàbrica era la  única fàbrica que treballava i que aconseguia mantenir la producció en aquells dies gràcies als "esquirols" ja que en realitat portaven en vaga des del febrer perquè (ara ve quan caureu de cul) els hi volien descomptar salari als treballadors per finançar la construcció d'una església!
El to de la manifestació va pujar fins a convertir-se en una batalla campal davant la qual la policia va obrir foc de manera indiscriminada contra els treballadors. 6 van morir i molts van resultar ferits.

Davant d'aquests fets, es va convocar una nova jornada de protesta el 4 de Maig a la plaça Haymarket, a on es van trobar 20000 persones que van ser reprimides per 180 policies.
Un artefacte va esclatar entre les files dels policies i van produir les primeres morts. Això va ser el detonant de la massacre. La policia va carregar de nou contra els treballadors i el número de morts i ferits encara avui es desconeix per indeterminat.
                                            Resultado de imagen de revuelta haymarket
Els fets de Chicago, a banda de costar un alt preu en vides tant de treballadors com de dirigents sindicals, també va suposar un alt cost social: milers d'acomiadaments, detencions, ferits i tortures a on, òbviament, els qui més van rebre van ser els immigrants europeus: italians, espanyols, alemanys, irlandesos, russos i polonessos.
(Això perquè recordem que les persones que sempre paguen la factura acostumen a ser els qui més desprotegits estan)

A finals de maig del 1886 diversos sectors patronals van accedir a reconèixer la jornada de 8 hores al dia a centenars de milers d'obrers. Aquesta fita va marcar un punt d'inflexió en el moviment obrer mundial.

España va ser el primer país d'Europa en promulgar la reivindicació de la jornada de 8 hores diàries quan, arrel de la vaga de la empresa La Canadiense a Barcelona, al febrer del 1919 es va aprovar a tot el país el Decreto de la jornada de 8 horas de trabajo.

                                           Resultado de imagen de revuelta haymarket
Avui, 130 anys després,quan els governs que ens manen s'estan passant la memòria dels meus avantpassats per on jo em sé, nosaltres continuem sortint al carrer amb orgull i civisme per recordar la memòria d'aquells que van lluitar per dignificar la nostra feina i les nostres vides. Però hem de tenir ben present que honrar en seu esforç i les seves vides no s'ha de fer només l'1 de maig, no s'ha de fer només 1 dia a l'any, s'ha de fer cada dia, als nostres llocs de treball, educant als nostres fills i construint la societat que volem tot i que no ens ho posin fàcil.

Recordem: menys fàcil ho tenien els nostres avis, i no es van arronsar!!

Per això, l'1 de Maig i cada dia de l'any, la UGT us recorda que 

SOM DRETS, SOM LLUITA!!!!



Potser també t'interesa...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...