Com sabeu demà comencen els comicis electrònics per escollir al nou Rector de la UAB. I diem "rector" i no "rector o rectora" perquè aquest cop la cosa està força clara. Amb una única candidatura hi ha poc espai per sorpreses.
Però...com és que només hi ha una candidatura? Tan difícil és poder ser rector? Tants requisits es demanen per poder "cobrir aquesta plaça"?
El passat dia 20 els agents socials vam tenir una petita reunió de primera pressa de contacte amb membres de la candidatura, i aquestes són algunes de les reflexions al respecte dels delegats del PAS de la UGT.
D'entrada s'ha de dir que tot i que 7 dels 13 membres repeteixen de l'anterior, ells es manifesten "no continuistes", cosa que estadísticament ens sobta.
Davant la pregunta clau, que és "quines diferències hi ha amb l'anterior equip per dir que no es continuista" no va haver una resposta clara més enllà de l "anar construint i no fer promeses sinó accions en el dia a dia" i que "estan aquí per aprendre de nosaltres també".
La veritat és que a nosaltres, que ja portem molts equips viscuts, ens pot sonar a la mateixa música de sempre, plena de lletra de bones intencions i bones pràctiques, però el que més crida l'atenció és aquesta estranya manera d'entendre que "venir a aprendre" és quelcom bo.
Per què diem això? Perquè la UAB no manté el mateix discurs quan es tracta d'escollir a l'equip rectoral que quan es tracta d'escollir a un candidat per a la titularitat a una plaça .
I això és el que ens porta a la reflexió d'abans.
Quins requisits es demanen per ser rector? O vicerector? o qualsevol càrrec de confiança?
Doncs pel que sembla, NO TOTHOM pot ser Rector. El requisit mínim indispensable és ser catedràtic.
Que és l'equivalent a dir que no pots ser president del Govern si no ets ciutadà del primer estament. Cosa que ens retrotrau al s. XVIII.
Això ja de "per se" és qüestionable. Les lleis estan fetes per marcar un ordre, però si no funcionen s'han de poder canviar. I això per a nosaltres és quelcom que JA NO FUNCIONA.
Però mira, si com a mínim tens un currículum i passes unes proves d'aptitud t'ho puc comprar.
Però no és el cas tampoc. Aquí QUALSEVOL POT SER RECTOR.
No has de demostrar haver ocupat mai aquest càrrec enlloc durant un temps, ni tenir experiència acumulada similar en funcions durant dos anys, ni res de TOT ALLÒ QUE LA RESTA DE MORTALS SÍ HEM DE DEMOSTRAR a un tribunal de proves.
Tots sabem el que costa guanyar una plaça de PAS, i les restriccions que tenim per presentar-nos a moltes d'elles.
Però el camí no sembla tan feixuc per ser vicerector.
Per no caldre, no cal ni que la teva especialitat sigui la mateixa que la de la "cartera" que desenvoluparàs.
No entenem com és que un bioquímic pot ser Vicerector de PAS. Ni entenem que a l'actual candidatura ni tan sols hi hagi un vicerector que s'encarregui del PAS. En han dit que és perquè el model no ha funcionat...però és que potser el model sencer està malament plantejat.
A parer nostre està clar, no tothom pot ser rector, però si qualsevol.
És aquesta discriminació pròpia del s. XVIII la que volem per a la universitat de s. XXI?
Què podem fer per canviar les coses?
