El passat cap de setmana del 18-19 de setembre vam assistir amb estupor a unes imatges a la UAB que mai, ni tan sols a les últimes Festes Majors, havíem vist:
Una convocatòria de festa il·legal i a sobre falsa va combregar prop de 8000 joves que van prendre el Campus com qui pren una Plaça i en celebra la victòria del terreny guanyat.
Milers d’euros en destrosses, agressions físiques, agressions sexuals i un problema que no es talla ni es recondueix, simplement es deixa passar fins la propera, amb l’esperança que l’aixecament de les restriccions d’oci nocturn la faci més petita.
Però realment el problema resideix en que els joves no tenen un lloc a on poder donar sortida a les seves necessitats de festa? O potser el problema és més profund...potser el problema no és de joventut sinó d’actitud, potser és que com a societat hi ha alguna cosa que des dels centres educatius no estem fent bé.
Fa 2 dies, un nou incident. Aquest cop a la Plaça Cívica Un grup de joves pren la paraula per la força de les mans i actua contra la parada de difusió política d’una plataforma del Campus. De nou destrosses i agressions físiques i verbals.
Què estem ensenyant al nostre jovent? Quina mena de centre educatiu som si dintre del nostre recinte passen aquestes coses?
No seré pas jo qui els vulgui exonerar als radicals o als agressius, però... de debò podem pensar que nosaltres no en tenim cap responsabilitat com a societat? Que simplement som elements passius?
La nostra societat ha canviat. Molt. Les xarxes socials i els mitjans instantanis de comunicació fan que tot agafi una dimensió desconeguda fins ara.
I aquesta dimensió ens portarà a situacinos espirals que no milloraràn si no fem alguna cosa per començar a canviar el rumb de la cultura de la participació i la festa a la Universitat.
Els hem ensenyat que tenen drets, els hem protegit perquè ningú menyscabi les seves llibertats, però ...els hem ensenyat que drets i llibertats també comporten responsabilitat? Que “anarquia” no vol dir “fer el que vulguis” sinó “autogestionar-se en plena responsabilitat de les teves accions”?
Un dret és una responsabilitat molt seriosa, que no només implica el seu gaudi sinó també la vetlla perquè tothom el pugui gaudir. Els drets són com la porcellana xinesa, quelcom preciós i delicat que es pot trencar si s’hi juga. I les llibertats son com els superpoders, una victòria sobre la vida que comporta una gran responsabilitat.
Però aquesta part del pamflet, sembla que no se l’ha llegit ningú.
El que està clar és que no li pots demanar a les persones més joves i sense experiència que siguin les que posin seny, sinó que el seny l’hem de portar posat nosaltres i ensenyar els qui venen al darrera. Per tant, com a entitat educativa que som...quina mena de seny estem divulgant?
Excel·lència acadèmica en la transferència de coneixements. Això és tot el que ens interessa?
Podem estar d’acord en que aquests valors han d’ ensenyar-se a casa,però... i si a casa pares i mares, sovint amb jornades de treball que no s’acaben mai, no saben o no poden per col·lapse fer-se càrrec de la situació? No farem res des de l’últim bastió de formació de la societat?
Particularment crec que estem perdent el nord i no ens estem ocupant del que més importa: el futur. El que podem i tenim el deure de construir.
És molt popular donar als joves tot el que volen, sense preu ni crèdit. Però és convenient?
No podem ser tan ingenus de pensar que això és normal perquè al cap i a la fi totes les generacions han viscut els canvis socials i el comportament dels seus joves com quelcom agressiu i fora de lloc. Perquè la realitat canvia cada vegada més ràpidament, però els senyals sempre hi són, el que passa és que no ens agrada veure’ls.
Fa molts anys que tant PAS com PDI ens venim lamentant d’allò en el que s’ha convertit la Festa Major de la UAB. Qui més qui menys tenim una edat, i recordem (ja com a treballadors o fins i tot com antics estudiants) temps de Festa amb envelats, botifarrades, paelles, música (a partir de certa hora) i tota la comunitat gaudint del dia de festa. TOTA.
No estudiants en estat de coma etílic a les 12h del migdia, dormint o vomitant a les portes dels centres a on el personal està treballant.
Realment algú es va creure que això seria un fet puntual i que no calia prendre més mesures? Perquè llavors anava més errat i més cec que aquells qui estan a terra entre Morfeu i Baco.
Hem anat veient fets, encara aïllats però cada cop més seguits en el temps, que ens haurien d’haver posat en estat d’alarma. Petites festes mal anomenades “alternatives” que es produïen als voltants de les dates de la FM, i d’altres guarides en la foscor de la nit.
Però ningú no ha dit res. Ningú no ha fet res.
I així, a poc a poc i quasi en silenci, el petit rumor un dissabte a la nit esdevé marabunta.
I la disconformitat amb altres idees esdevé excusa per batre’s en duel.
Estem en un centre que educa a les persones de les societats del futur i els omplim el cap de dades i d’idees sobre els drets i les llibertats. Però potser no hem sabut ensenyar prou les obligacions i les responsabilitats i els estem convidant a actuar com si això fos el Wild West.
Així doncs, quina mena de lideratge pensa fer la UAB davant la societat que educa?
Tenim un Consell Social, foro de debat idoni per posar fil a aquesta agulla, i si ningú més no pensa fer res ja us ben asseguro que des d'UGT el pensem utilitzar.
Trobem a faltar una postura ferma de condemna des de l'Equip Rectoral contra aquestes situacions i sobretot una proposta de reconducció per anar cap a un futur amb una societat millor construïda, no només ben instruïda.
Lamentablement més aviat trobem una postura de silenci, d’amagar-se davant la comunitat i com a molt respondre responsabilitats perquè els mitjans de comunicació ho demanen, que si no ni això.
El Wild West com a mínim tenia Sheriff.
