França, s.XVII. El
país està sota el govern de Lluis XIII, però Lluis XIII està en mans d’Armand
du Plessis, més conegut com el Cardenal Richelieu. No és el primer cop i no serà
l’últim que la història ens proporcionarà, persones al càrrec d’institucions
que sucumbeixen a les pressions dels seus Armand du Plessis particulars n’hem vist i en veurem tota la vida. La UAB
també n’està afectada.
Aquests dies
diferents delegats sindicals de la secció d’UGT hem assistit amb sorpresa i
preocupació a diverses reunions per elaborar el pla de des confinament de la
UAB. De fet, encara recordem amb estupor la última reunió amb la Rectora a on
se’ns deia que “l’Autònoma no tancaria perquè això era poc més que una grip”.
Això va ser el mateix 13 de març. Hores més tard, a la nit, el President del
Govern d’Espanya decretava l’estat d’alarma i un confinament sense precedents a
la història ja no del país, sinó de tot el món.
Però lluny
d’aprendre d’aquest exemple, i lluny de tenir la intenció de liderar el des
confinament d’una manera exemplar que es regeixi sobretot per paràmetres
sanitaris, els delegats d’UGT hem hagut de veure com la UAB torna a anar tard i
malament.
En els primers
documents de l’esborrany, vam haver de llegir que seria la Unitat de RRLL qui decidiria
la aptitud dels treballadors per a la seva reincorporació, qui decidiria si són
o no població de risc. Afortunadament, hi érem allà per esmenar-ho.
Vam haver de llegir
que no calien gels hidroalcohòlics i que la mesura de neteja seria aigua i
sabó, és a dir, aglomerar a tothom als lavabos cada cop que toquessin un
document d’un usuari, un telèfon compartit, una clau de
laboratori…afortunadament hi érem allà per esmenar-ho.
Vam haver de sentir
com l’àrea de Prevenció repetia que les mascaretes no havien de ser
obligatòries i com reunió darrera reunió ens ho ratificava el Gerent, el
Vicegerent de PAS, el Cap de l’Àrea…i tal i com va passar el 14 de març, aquí
torna a haver de sortir hores més tard el President del Govern Espanyol per
donar directrius una mica més estrictes sobre aquest tema.
La UAB PODIA
prendre decisions més fermes en quant a seguretat. Però si ningú no la obliga,
prefereix no fer-ho.
Perquè la UAB no està
fent les coses guiada pel que realment fora més adient, sinó pel que poden assumir
dintre d’allò que volen fer. I el que volen fer ve dictat per les pressions
d’alguns quants “cardenals” que veuen com el més imprescindible són les seves
activitats investigadores, posi això en rics a qui posi.
Perquè la UAB té un
servei de prevenció de riscos al que pràcticament volen per poder justificar
davant la llei que es fan les coses de manera correcta, però sempre sota el
Consell del gabinet jurídic, és a dir, dels experts en conseqüències legals, i
no dels experts en epidemiologia o virologia.
Experts que, per
cert, estan en NOMINA de la UAB, però aquesta no s’ha dignat a consultar a cap
dels investigadors de la seva Unitat Docent de Vall d’Hebron que estan liderant
la investigació sobre covid i assessorant a la Generalitat, repetim, tot i
estar en nòmina. Total, què en saben els viròlegs! tal i com ens va dir el
Vicerector de PAS, no són les persones que més saben de com es comporta un
virus!
Potser és cert i la
resta del món que els ho està consultant tot s’equivoca…o potser és que tot
això no importa, qui sóc jo per saber-ho!
No, el que importa
és que Richelieu tingui la seva guerra contra els anglesos.
I prova d’això és
la absoluta manca de respecte per les negociacions amb els agents socials. Som
moltes les persones que ens hem implicat i estem donant moltes idees per poder
fer la des escalada tot minimitzant les conseqüències d’un possible rebrot del
que tant parlen els experts. Aquests als que la UAB no consulta, és clar,
perquè ells no en saben.
I el que estem
vivint és com el contingut d’hores de reunions, que haurien de mantenir-se en
sigil fins arribar al final de les negociacions, estan en boca de tots els
acòlits de la cort i algun monjo despistat, que es dediquen a enviar mails i what’s
apps als treballadors parlant d’una tornada que no només està encara en fase teòrica,
sinó que no són ells qui han de donar aquestes instruccions.
Des d’UGT hem
demanat reiteradament dues coses: que ens diguin quines són les tasques
imprescindibles per tal que tothom les tingui clares i a ningú no se li escapi
que el que fa és el correcte, perquè no volem mariners intrèpids a
contracorrent sinó que el vaixell remi alhora; i sobretot, una política de comunicació
UNICA, clara i definida, i no mails i what’s apps de qui sap qui que ha sentit
qui sap què. Una comunicació dels autèntics responsables de la institució a on
s’expliqui com funciona el protocol i com s’han de produir les autoritzacions.
Lamentablement a
hores d’ara estan havent persones que es reincorporen i encara ni s’han enterat
de que han de ser catalogades per la Unitat de Salut Laboral com a “aptes,
aptes amb restriccions o no aptes” o encara pitjor: els han dit que com que
estan desbordats al SAS, entrin als edificis sense la autorització prèvia
perquè algú troba que aquesta manera de fer les coses és acceptable per als
seus interessos.
I així anem.
La política de la
UAB ja es sap, és la dels fets consumats. La del “anem tirant, cop de peu i cap
endavant, i si després algú ens fa recular ja ho farem, però de mentrestant, si
cola, cola”
Només que ara el
“si cola” és un risc sanitari per a tota la població. Perquè ja hem vist com actua
i es propaga el virus. El que passa és que la UAB està afectada d’un altre
virus, una altra pandèmia que lamentablement no té vacuna ni retro virals ni
curació possible. El virus del nepotisme en un govern de Regnes de Taifes.