Ho deia en Josep Vicenç
Marqués al seu famós llibre: “No és natural”.
I és aquest el
problema. La diferència entre el que és “normal” i el que és “natural” a
vegades és tan subtil que se’ns oblida que naturalitzem les coses quan es
produeixen tantes vegades que es converteixen en normals...però no són
naturals. I ara, en aquest temps en que la paraula “normalitat” ha cobrat un
“nou sentit”, potser és l’hora de recordar el que és natural i el que no.
I és per això que la
Secció Sindical d’UGT s’ha “plantat”, per donar veu a la naturalitat i
abandonar la senda de la “normalitat”...perquè aquesta “normalitat” (o “nova
normalitat”) no és la nostra.
Potser ens estem
equivocant, només el temps ho dirà, però quan fas el que creus que és el
correcte, difícilment te’n penediràs.
Així és la vida
política a la UAB.
Les coses passen.
Passen tantes vegades que es “normalitzen” al punt de “naturalitzar-se”. I així
és com moltes vegades ens trobem els agents socials, ficats dintre d’una
espiral de estranya normalitat en la que al final donem per natural el fet que
les coses es fan així perquè són “normals”.
Tan bon punt es va a
començar a parlar de “Fases de desconfinament”, la UAB va constituir una
anomenada “Comissió de seguiment del pla de desconfinament”, a la que hem estat
assistint des del començament un representant de cada organisme de pas i de pdi
per part de cada secció sindical i els delegats de prevenció de cada organisme
de representació també; juntament amb la Gerència, Vicerectorats i àrea de PAS
i PDI.
Les reunions es
produïen més aviat per recollir queixes i impressions, però després (a banda
d’allargar els temps d’entrada a la següent fase) realment no hi havia canvis
significatius en les propostes inicials.
Poc a poc el que s’ha deixat veure és que
la institució el que necessita és poder dir que “s’ha assegut a negociar amb
els sindicats”, però poc importa si realment s’arriba a acords o no.
Per anar fent via sense
atendre a les nostres peticions (que no demandes) no els cal que seiem a
escalfar cadires.
Només ens volen a
aquestes reunions per justificar que les seves accions, que bàsicament estan a
la línia de flotació de la legalitat i ni un pas més enllà en matèria
preventiva, eren de consens i d’aquesta manera garantir-se que els sindicats
no posarien problemes, és a dir, tenir-nos calladets.
I FINS
AQUI HA ARRIBAT LA UGT.
Després d’un intens
debat, perquè no volíem que semblés que deixem als nostres companys a la seva
sort, vam entendre que és encara pitjor “acompanyar-los al cadafals”.
I és per això que
finalment dimecres vam decidir no participar més d’aquest teatre.
Hem hagut d’escoltar
que els sindicats ho estem endarrerint tot perquè el pas no vol tornar a
treballar!
Haurem de sentir que
demanem coses absurdes.
Perquè ningú no us
vengui la moto anem a dir-ho ben clar. UGT ha demanat des de la primera reunió
bàsicament 3 coses:
1.- una línia de
comandament clara, concisa i única. És a dir, que les decisions que es prenen
en matèria de seguretat i de tornada a la feina presencial siguin comunicades
per igual a tothom des d’un estament clar, i no des de la rumorologia, les
trucades i wassaps personals dels comandaments intermitjos o el que és encara pitjor,
decisions contradictòries. Ens van dir que preníen nota.
2.- un ràport de les
fases, perquè ens sembla obvi que no podem donar per bona una fase i passar a
la següent si no tenim un ràport d’incidències i solucions, per saber el que
s’ha fet bé i el que s’ha fet malament i cal corregir a la següent fase. Ens
van dir que prenien nota.
3.- una política clara
sobre el que són els serveis presencials essencials i els serveis mínims,
perquè tot i que van dir que els serveis oberts des del moment zero serien
tractats com a mínims, ara diuen que son “essencials”, és a dir, a la “patera”
ara li diem “cayuco” i llestos.
Vam denunciar que els
companys que han hagut d’anar a treballar al campus des del primer dia de la
pandèmia no han tingut tampoc cap tractament de aptitud des del SAS i que la
seva presencialitat ha anat canviant de fase molt abans fins i tot que la resta
de gent. Ens van dir que prenien nota.
Se’ls
deu haver perdut el post-it!
Quan una vegada darrera
una altra et deixes sentir les mateixes coses, al final les dones per normals.
La inoperància (política, no pas tècnica) de la UAB és una cosa ja “normal” i
segurament la “nova normalitat” només tindrà de “normal” que tot continuarà
essent tan inoperatiu com sempre.
Però el que a la UGT
tenim clar és que el fet que sigui ho “normal” que les coses es facin malament
no vol dir que sigui “natural”, com deia el Marqués, i per tant, en algun
moment, hem de trencar la “normalitat”
d’anar tirant cop de peu endavant amb situacions amb les que no combreguem només
perquè s’ha convertit en ho “normal”, i que precisament perquè les considerem
una manca de respecte cap a tots aquells qui representem hem de dir ben clar que
“fer el que s’ha de fer sí és natural”!
