PROPER PLENARI COMITÈ D’EMPRESA

Al plenari de demà portarem, a part de la proposta per a concurs temporal intern que us hem esmentat anteriorment, propostes per a diversos col·lectius, com el de laboratoris, llargament reivindicat per la UGT i part del nostre programa.

El que pretenem amb aquests acords és que hi hagi un reconeixement a les tasques desenvolupades per aquests col·lectius des de fa molts anys.

Us anirem informant.

JA SAPS PER QUÈ CELEBREM EL DIA 1 DE MAIG?

Segurament el passat diumenge moltes mares van tenir un gran dia de celebració i trobada familiar.

Els treballadors i les treballadores també vàrem tenir un gran dia de "celebració familiar": L'1 de MAIG . La nostra pròpia festa. La festa que commemora el moviment obrer mundial.Com cada any, l'UGT hi era a primera fila per recordar a qui toca el que toca: eradicar la pobresa salarial i social i reivindicar el treball digne (Aquí podeu llegir sencer el manifest conjunt del 1 de Maig del 2016)

Ara que...ja sabeu d'on ve la nostra festa? Perquè moltes vegades s'instauren les tradicions i acabem perdent el fil de com va començar tot.

Durant el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional, celebrat a París al 1889, es va establir aquesta data com a jornada de lluita reivindicativa per homenatjar la memòria del Màrtirs de Chicago. 

Au, va! Anem a viatjar en el temps...

                      

S.XIX. Revolució Industrial.

L'any 1886 el President del EE.UU del moment, Andrew Johnson va promulgar la Llei Ingersoll que establia la jornada laboral de 8 hores diàries. Però 19 estats van promulgar lleis que permetien saltar-se la llei Ingersoll, promulgant jornades de 8 a 10 hores diàries i amb clàusules que fins i tot permetien 18 hores diàries.

Com que la llei Ingersoll no es va acomplir les organitzacions laborals i sindicals es van mobilitzar. La premsa aviat els va condemnar amb titulars com "demanda indignant i irrespetuosa" i "deliri de llunàtics poc patriotes" manifestant que demanar això era el mateix que demanar un salari sense acomplir cap hora de feina!

Així doncs, l'1 de maig del 1886 un total de 200000 treballadors de tot el país van començar una vaga. 

A Chicago, a on les condicions dels treballadors eren molt pitjors que a altres parts del país, les mobilitzacions van continuar fins i tot els dies 2 i 3 de Maig.

El dia 2 la policia ja va dissoldre de manera violenta una manifestació de 50000 persones, i el dia 3 la convocatòria de manifestació va ser davant les portes de la fàbrica McCormik. Aquesta fàbrica era la  única fàbrica que treballava i que aconseguia mantenir la producció en aquells dies gràcies als "esquirols" ja que en realitat portaven en vaga des del febrer perquè (ara ve quan caureu de cul) els hi volien descomptar salari als treballadors per finançar la construcció d'una església!

El to de la manifestació va pujar fins a convertir-se en una batalla campal davant la qual la policia va obrir foc de manera indiscriminada contra els treballadors. 6 van morir i molts van resultar ferits.

Davant d'aquests fets, es va convocar una nova jornada de protesta el 4 de Maig a la plaça Haymarket, a on es van trobar 20000 persones que van ser reprimides per 180 policies.

Un artefacte va esclatar entre les files dels policies i van produir les primeres morts. Això va ser el detonant de la massacre. La policia va carregar de nou contra els treballadors i el número de morts i ferits encara avui es desconeix per indeterminat.

                                            

Els fets de Chicago, a banda de costar un alt preu en vides tant de treballadors com de dirigents sindicals, també va suposar un alt cost social: milers d'acomiadaments, detencions, ferits i tortures a on, òbviament, els qui més van rebre van ser els immigrants europeus: italians, espanyols, alemanys, irlandesos, russos i polonessos.

(Això perquè recordem que les persones que sempre paguen la factura acostumen a ser els qui més desprotegits estan)

A finals de maig del 1886 diversos sectors patronals van accedir a reconèixer la jornada de 8 hores al dia a centenars de milers d'obrers. Aquesta fita va marcar un punt d'inflexió en el moviment obrer mundial.

España va ser el primer país d'Europa en promulgar la reivindicació de la jornada de 8 hores diàries quan, arrel de la vaga de la empresa La Canadiense a Barcelona, al febrer del 1919 es va aprovar a tot el país el Decreto de la jornada de 8 horas de trabajo.

                                           

Avui, 130 anys després,quan els governs que ens manen s'estan passant la memòria dels meus avantpassats per on jo em sé, nosaltres continuem sortint al carrer amb orgull i civisme per recordar la memòria d'aquells que van lluitar per dignificar la nostra feina i les nostres vides. Però hem de tenir ben present que honrar en seu esforç i les seves vides no s'ha de fer només l'1 de maig, no s'ha de fer només 1 dia a l'any, s'ha de fer cada dia, als nostres llocs de treball, educant als nostres fills i construint la societat que volem tot i que no ens ho posin fàcil.

Recordem: menys fàcil ho tenien els nostres avis, i no es van arronsar!!

Per això, l'1 de Maig i cada dia de l'any, la UGT us recorda que 

SOM DRETS, SOM LLUITA!!!!

EL PAS-F de la Secció d'UGT no vol més interins!!

Hi ha una frase fantàstica de la película "Los Lunes al Sol" que diu: "Yo si quieres te doy la razón...lo que pasa es que no la tienes".

Doncs amb això passa el mateix. Si voleu podem fer veure que tot està bé...però és que no ho està.

I per això els companys del PAS-F de la secció sindical d'UGT ens hem quadrat i hem dit que NO!QUE NO VOLEM MÉS INTERINS! QUE JA N'HI HA PROU!

Estem dient que volem que els facin fora?? Noooooo!! I ara!! 

El que estem dient és  NO A LA NOVA CONVOCATÒRIA DE PERSONAL INTERÍ PER A COBRIR "REFORÇOS".

És a dir, el que no volem que és que hi hagin més! Prou precarietat ja, home!! Per qui ens prenen!?!

La secció ho ha deixat clar i català en el manifest que ha enviat a tot el col·lectiu del Pas-F del qual us en fem còpia a continuació:

UGT vol manifestar el seu desacord respecte la nova convocatòria de personal interí per a cobrir “reforços”. Entenem que tota creació de llocs de treball és positiva, però cal remarcar que aquesta convocatòria el que fa es generar treball en precari i allunya encara més la possibilitat d’una convocatòria d’oposicions d’accés per a funcionaris.

La nostra responsabilitat democràtica ens obliga a respectar les decisions de la junta de pas i aquesta vegada UGT ha estat l’únic sindicat que ha votat en contra de fer una nova convocatòria dels mal anomenats reforços.

Des de la UGT hem manifestat moltíssimes vegades el nostre desacord (us animem a fer una ullada a les actes de la junta de pas funcionari) que es fonamenta en els següents motius:

-          A UGT ens sembla una bogeria que per a la mateixa tasca administrativa la UAB tingui vàries categories, salaris i tipus de contractació diferent: auxiliar administratiu interí (C2.14); auxiliar administratiu (C2.16); administratiu (C1.16) i administratiu amb més antiguitat (C1.18). Cal homologar tots els salaris dels treballadors que fan les mateixes tasques a C1.18. (= treball = salari), interins, falsos auxiliars administratius i administratius, si fan feines de la mateixa responsabilitat han de percebre el mateix salari. Si no tenen la mateixa responsabilitat que ens ho justifiquin des de gerència.

-          A UGT som conscients del greuge comparatiu que Gerència signi amb el Comitè d’Empresa un acord per estabilitzar el personal laboral de la casa i que quan es demana una convocatòria d’oposicions de funcionaris no es donin cap opció de contractació més enllà d’un “la Generalitat no ens deixa”.

-          A UGT considerem que un cop Gerència ja ha pogut signar un acord d’unes 50 places i una llista de substitucions per a cobrir les vacants dels darrers anys no tindrà cap presa ni intenció de demanar una convocatòria d’oposicions.

-          A UGT ens sobta moltíssim com es vulgui engreixar una llista que superaria els 200 treballadors que no saben ni tan sols quant temps continuaran treballaran a la casa o si els faran fora d’aquí a un temps.

Per tot l’exposat i reiterat, ens tornem a reafirmar en la nostra posició, tot i respectant les regles de la democràcia, i us animem a que digueu la vostra.

I TU? QUÈ N'OPINES??

Secció Sindical UGT Pas Funcionari

PAGUES EXTRES DE 2012, 2013 I 2014: Biodramina per a tothom!

EL GOVERN TORNA A DONAR LA CULPA A MADRID PER NO RETORNAR-NOS EL QUE ENS VAN ROBAR

Això és "el cuento de nunca acabar": Ja es tornen a passar la patata calenta els uns als altres. A

A què ens referim? Us explico...

La Mesa General de l’Empleat Públic s’havia de reunir ahir per continuar negociant un calendari de devolució de la paga extra de 2012, així com les de les de 2013 i 2014.

Aquesta reunió finalment no es va dur a terme quan la Consellera de Governació, seguint ordres del titular del d’Economia, va decidir ajornar-la per a “més endavant” aprofitant que des de Madrid arriba l’enèsima amenaça d’ajust pressupostari.

Juaaaaaas!!! Com deia aquella cançò de l'estiu de TV3: "Ja hi tornem a ser!"

Aquest nova amenaça, contra la qual ja hauriem d’estar vacunats, no pot ser de nou excusa per no complir amb els compromisos adquirits amb la ciutadania catalana per via dels seus representants legals al Parlament de Catalunya.

És per això que no ens valen aquestes explicacions, i des de la UGT exigim que la convocatòria urgent de la Mesa de negociació i que el Govern es deixi d’excuses!

Aprofitant la celebració del 15è Congrés Nacional de la UGT de Catalunya hem aprovat la següent resolució d’urgència que hem traslladat al President de la Generalitat:

LA UGT DE CATALUNYA EXIGEIX QUE ELS GOVERNS DEIXIN D’UTILITZAR ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL SECTOR PÚBLIC COM A OSTATGES PER DIRIMIR LES SEVES DIFERÈNCIES

I és que tot això és un "gira que tomba": El Montoro coacciona a les comunitats autònomes, i "La Gene" diu que la culpa és de Madrid. Però el cert és que el Govern de la Generalitat va ser el primer d’iniciar el camí de les retallades al sector públic; els serveis públics de Catalunya han estat i són els més castigats de tot l’Estat el darrer lustre, amb la destrucció d’1 de cada 4 llocs de treball amortitzats de la totalitat del sector públic espanyol.

Aquesta irresponsable actuació ha revertit directament sobre la ciutadania, ja que ha suposat la reducció dels serveis als quals tenen dret.

El passat 20 de gener, el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 7/XI, que manava el Govern la restitució de les pagues extraordinàries de 2012, 2013 i 2014, així com també d’altres drets socials i laborals dels treballadors del sector públic català.

Amb aquesta Resolució, adoptada per unanimitat pel Ple del Parlament, se suposava que s'iniciava el camí de la recuperació...però espera que ara ens diran que les intencions son molt bones però els diners son escassos...

La UGT de Catalunya manifesta el seu total rebuig a l’estratègia i actuacions coercitives que ve duent a terme el Govern en funcions de l’Estat en relació als pressupostos catalans, així com el fet que la Generalitat vulgui fer servir aquesta estratègia, també ara, com a excusa per no complir amb els compromisos adquirits amb la ciutadania del nostre país i amb els treballadors i treballadores de la Generalitat i de tots els Serveis Públics de Catalunya.

No és assumible que l’actual Govern català es mantingui en la inèrcia de fer servir els treballadors i els serveis públics com a font alternativa de finançament i a cost “0”.

I és que no ens enganyen: TOTS SABEM A ON HAN ANAT A PARAR ELS DINERS!!: corrupció, ampliació de càrrecs polítics, opacitat en la contractació pública... Els treballadors públics NO som la causa del forat a la butxaca!!

Per tant, la UGT de Catalunya, exigeix al Govern de l’estat que complexi amb els seus compromisos i obligacions respecte el finançament autonòmic.

De la mateixa manera, la UGT de Catalunya, exigeix al Govern de la Generalitat el compliment estricte i literal de la Resolució 7/XI del Parlament de Catalunya amb la restitució de tots els drets laborals, socials i econòmics que conté, així com la recuperació del nivell i la qualitat dels serveis públics que es mereix la ciutadania del nostre país.

Que no es pensin que marejar-nos ens farà rendir-nos... Biodramina i a continuar!!!

Ens ho retornaran tot!