Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PAS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PAS. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de novembre del 2021

EIX CENTRAL i ENTRADA DE VETERINÀRIA: RECUPEREM LA NORMALITAT VIAL A LA UAB

 



T’afecten les actuacions en l’avinguda de l’Eix Central, fruit de la decisió del vicerectorat de Campus, i el tall de l'accés al campus des de Bellaterra (HCV i Parc Mòbil), actuació feta des de la EMD de Bellaterra (Ajuntament de Cerdanyola) de manera totalment unilateral?

 

ACTUA!!!

Si ets una persona afectada per aquestes mesures et demanem que ajudis a revertir-les per aconseguir entre tots que retorni la normalitat vial al nostre campus.

Per això et convidem a que signis la petició a través del següent enllaç de la pàgina de  Change.org

 

I a que manifestis  les teves queixes i suggeriments a través dels canals:

Queixes i Suggeriments Cerdanyola del Vallès

 

Opina UAB (quan estigui operativa!)


Recollida física de signatures als punts SLiPI.

 

Totes i tots estem patint aquestes actuacions, que s’han fet en nom de la sostenibilitat i el medi ambient, i l’ús de transport públic  quan la realitat al campus era la més surrealista possible: sense alumnat, amb molt personal fent treball a distància, i mínima circulació dels busos.

Dues actuacions que ens afecten a tots, treballadors i estudiants, d’una manera o altra.

 

D’una banda, el tall de l’Eix Central.

Les zones enjardinades estan construïdes sobre una carretera, amb més ciment!, sense oblidar que tenim una extensa zona enjardinada, verda i real a quinze metres.

Ja al juliol vam patir un inici del projecte amb moltes carències: el tall es va fer sense la senyalització necessària als extrems de l’eix, per tant, els vehicles que arribaven havien de tornar enrere per donar la volta... Aquests desplaçaments innecessaris també contaminen.

 

Després de recollir impressions i comentaris de persones de la comunitat, la Secció Sindical d’UGT es va dirigir a la Unitat de Planificació i Gestió de la Mobilitat (mobilitat@uab.cat) per compartir la preocupació de les conseqüències catastròfiques que tindrien a l’Eix Nord al setembre, amb l’increment de la presencialitat del PAS i el començament del curs acadèmic. Vàrem demanar que estiguessin molt pendents al setembre, que era quan començaria la vida real al campus; entre totes i tots, vàrem preveure tal qual el que està passant perquè ningú hi ha posat remei.

No ho van fer.

I com a resultat de la manca d’estudi previ per part del Vicerectorat i de la manca de debat i coordinació amb els representants de la comunitat...

 

Què tenim?:

 

-        S’ha reduït la capacitat de desplaçar-se pel Campus, al personal amb mobilitat reduïda, i sobretot, l’accés a aquest eix, del qual no podran gaudir. Abans el bus els hi apropava,

-        Col·lapses diaris i sistemàtics, que ara s’ajunten amb l’habitual retenció del Col·legi La Vall,

-        Busos que arriben tard al seu destí,

-        Retards per enllaçar a temps a busos i trens,

-        Pèrdua de transport públic, hi ha trens que passen només una vegada alhora, i suposa esperar una hora al següent,

-        S’arriba tard a classe o a la feina,

-        S’arriba tard a deixar els fills al col·legi, i de retruc, a la feina.

-        Canvi d’ubicació de la contaminació a l’eix nord, on s’ha desviat tot  el trànsit del campus (cotxes i busos).

-        Més estona i distància per arribar al destí,

-        Més contaminació.

 

Què NO tenim?:

-        No tenim constància de què existeixin estudis de la Unitat de Mobilitat, ni de l’Oficina de Medi Ambient, ni del Servei de Prevenció, per tant:

-        No s’han previst les conseqüències, viabilitat, cost ...

-        No s’ha millorat el transport públic.

-        No s’ha fet un carril addicional a l’eix nord. Les parades de bus només poden absorbir un bus, i quan s’acumulen, obstaculitzen l’únic carril de circulació.

-        No s’ha pensat en la gent que es mou en transport públic; ara es concentren tots a l’eix nord.

-        No s’ha pensat en les classes perdudes.

-        No s’ha pensat en els retards als col·legis i a la feina.

-        No s’ha pensat en el temps perdut a les andanes.

-        No s’ha estudiat l’impacte del desviament del trànsit. Com a exemple: Una persona que viu a les cases Sert, ha comptat durant un dia un total de 400 busos que han passat davant de casa seva.

-        La majoria dels busos contaminen molt, i no són els adequats per “una zona de baixes emissions”

 

D’una altra banda, el tall per part de la EMD de Bellaterra (que depèn de l’Ajuntament de Cerdanyola) ha tallat l'accés al campus per Veterinària que connectava amb el  HCV i Parc Mòbil, desviant el trànsit també cap a l'Eix Nord.

 

 

No oblidem que l’Eix Nord:

-        és la carretera comarcal de la C58 a Sabadell

-        és la via de sortida dels Bombers, i poden tenir problemes  per realitzar els seus serveis, sobre tot en direcció a Sabadell i Bellaterra, si es col·lapsa

-        De fet, fa unes setmanes es va col·lapsar, i van haver d’obrir l’eix central perquè passessin els busos

-        Veïns de les cases Sert, ha comptat durant un dia un total de 400 busos que han passat davant dels domicilis.

 

Demanem a la institució que restitueixi la circulació vial de l’Eix Central del Campus de Bellaterra, i que gestioni amb l’Ajuntament de Cerdanyola el tall del carrer de Bellaterra, per tal d'esmenar una situació caòtica que afecta gran part de la comunitat universitària.

 

La institució té altres eines per reduir les emissions, com per exemple el teletreball, projecte que es va iniciar amb moltes expectatives i que l’empresa està retallant tot el que pot abans de signar un acord.

divendres, 8 d’octubre del 2021

La UAB: Centre Educatiu o "Wild West"?




El passat cap de setmana del 18-19 de setembre vam assistir amb estupor a unes imatges a la UAB que mai, ni tan sols a les últimes Festes Majors, havíem vist:

Una convocatòria de festa il·legal i a sobre falsa va combregar prop de 8000 joves que van prendre el Campus com qui pren una Plaça i en celebra la victòria del terreny guanyat.

Milers d’euros en destrosses, agressions físiques, agressions sexuals i un problema que no es talla ni es recondueix, simplement es deixa passar fins la propera, amb l’esperança que l’aixecament de les restriccions d’oci nocturn la faci més petita.

Però realment el problema resideix en que els joves no tenen un lloc a on poder donar sortida a les seves necessitats de festa? O potser el problema és més profund...potser el problema no és de joventut sinó d’actitud, potser és que com a societat hi ha alguna cosa que des dels centres educatius no estem fent bé.

Fa 2 dies, un nou incident. Aquest cop a la Plaça Cívica Un grup de joves pren la paraula per la força de les mans i actua contra la parada de difusió política d’una plataforma del Campus. De nou destrosses i agressions físiques i verbals.

Què estem ensenyant al nostre jovent? Quina mena de centre educatiu som si dintre del nostre recinte passen aquestes coses?

No seré pas jo qui els vulgui exonerar als radicals o als agressius, però... de debò podem pensar que nosaltres no en tenim cap responsabilitat com a societat? Que simplement som elements passius?

La nostra societat ha canviat. Molt. Les xarxes socials i els mitjans instantanis de comunicació fan que tot agafi una dimensió desconeguda fins ara.

I aquesta dimensió ens portarà a situacinos espirals que no milloraràn si no fem alguna cosa per començar a canviar el rumb de la cultura de la participació i la festa a la Universitat.

Els hem ensenyat que tenen drets, els hem protegit perquè ningú menyscabi les seves llibertats, però ...els hem ensenyat que drets i llibertats també comporten responsabilitat? Que “anarquia” no vol dir “fer el que vulguis” sinó “autogestionar-se en plena responsabilitat de les teves accions”?

Un dret és una responsabilitat molt seriosa, que no només implica el seu gaudi sinó també la vetlla perquè tothom el pugui gaudir. Els drets són com la porcellana xinesa, quelcom preciós i delicat que es pot trencar si s’hi juga. I les llibertats son com els superpoders, una victòria sobre la vida que comporta una gran responsabilitat.

Però aquesta part del pamflet, sembla que no se l’ha llegit ningú.

El que està clar és que no li pots demanar a les persones més joves i sense experiència que siguin les que posin seny, sinó que el seny l’hem de portar posat nosaltres i ensenyar els qui venen al darrera. Per tant, com a entitat educativa que som...quina mena de seny estem divulgant?

Excel·lència acadèmica en la transferència de coneixements. Això és tot el que ens interessa?

Podem estar d’acord en que aquests valors han d’ ensenyar-se a casa,però... i si a casa pares i mares, sovint amb jornades de treball que no s’acaben mai, no saben o no poden per col·lapse fer-se càrrec de la situació? No farem res des de l’últim bastió de formació de la societat?

Particularment crec que estem perdent el nord i no ens estem ocupant del que més importa: el futur. El que podem i tenim el deure de construir.

És molt popular donar als joves tot el que volen, sense preu ni crèdit. Però és convenient?

No podem ser tan ingenus de pensar que això és normal perquè al cap i a la fi totes les generacions han viscut els canvis socials i el comportament dels seus joves com quelcom agressiu i fora de lloc. Perquè la realitat canvia cada vegada més ràpidament, però els senyals sempre hi són, el que passa és que no ens agrada veure’ls.

Fa molts anys que tant PAS com PDI ens venim lamentant d’allò en el que s’ha convertit la Festa Major de la UAB. Qui més qui menys tenim una edat, i recordem (ja com a treballadors o fins i tot com antics estudiants) temps de Festa amb envelats, botifarrades, paelles, música (a partir de certa hora) i tota la comunitat gaudint del dia de festa. TOTA.

No estudiants en estat de coma etílic a les 12h del migdia, dormint o vomitant a les portes dels centres a on el personal està treballant.

Realment algú es va creure que això seria un fet puntual i que no calia prendre més mesures? Perquè llavors anava més errat i més cec que aquells qui estan a terra entre Morfeu i Baco.

Hem anat veient fets, encara aïllats però cada cop més seguits en el temps, que ens haurien d’haver posat en estat d’alarma. Petites festes mal anomenades “alternatives” que es produïen als voltants de les dates de la FM, i d’altres guarides en la foscor de la nit. 

Però ningú no ha dit res. Ningú no ha fet res.

I així, a poc a poc i quasi en silenci, el petit rumor un dissabte a la nit esdevé marabunta.

I la disconformitat amb altres idees esdevé excusa per batre’s en duel.

Estem en un centre que educa a les persones de les societats del futur i els omplim el cap de dades i d’idees sobre els drets i les llibertats. Però potser no hem sabut ensenyar prou les obligacions i les responsabilitats i els estem convidant a actuar com si això fos el Wild West.

Així doncs, quina mena de lideratge pensa fer la UAB davant la societat que educa?

Tenim un Consell Social, foro de debat idoni per posar fil a aquesta agulla, i si ningú més no pensa fer res ja us ben asseguro que des d'UGT el pensem utilitzar.

Trobem a faltar una postura ferma de condemna des de l'Equip Rectoral contra aquestes situacions i sobretot una proposta de reconducció per anar cap a un futur amb una societat millor construïda, no només ben instruïda.

Lamentablement més aviat trobem una postura de silenci, d’amagar-se davant la comunitat i com a molt respondre responsabilitats perquè els mitjans de comunicació ho demanen, que si no ni això. 

El Wild West com a mínim tenia Sheriff.

divendres, 4 de juny del 2021

Denunciar fets a les xarxes socials: Quan els mecanismes interns fallen

 


Quan el Rei Emèrit va dir allò de “Lo siento, me equivoqué, no lo volveré a hacer” a tots ens va semblar la resposta d’un nen davant la mare, absolutament insuficient com a explicació. Doncs la resposta de la UAB davant els casos de presumptes assetjaments que últimament la salpiquen és encara pitjor: “No en sabíem res”.

De debò?

Si la resposta és  “sí” la conclusió és encara més preocupant.

Ja que si les víctimes de qualsevol mena d’agressió, verbal o física, assetjament sexual o bullying, han d’acabar recorrent a les xarxes socials per denunciar-ho; és que alguna cosa no rutlla.

De canals hi ha, però la darrera realitat està deixant clar que la seva efectivitat i la seva eficàcia estan molt lluny de l’excel·lència de la que la UAB s’omple la boca en els darrers anys.

Sabies que hi ha un Protocol per prevenir i actuar contra l’assetjament sexual aprovat en Consell de Govern al 2018? Saps com funciona?

El més probable és que no ho sàpigues perquè tot i que des de novembre del 2018 les nostres delegades de prevenció estan demanant que es faci difusió per mail d’aquest protocol, la resposta sempre és que “ja està publicat a la web”.

I està bé, és un lloc adient, però…Si cada dia haguéssim de llegir total la web i la intranet per estar al dia de totes les novetats, tindríem teletreball per 5 dies/setmana! Doncs mira, si es tracta d’això, només cal crear la incidència “lectura de web per actualització de notícies” i ja està!! El no coneixement de la llei no eximeix del seu acompliment, però rebre aquesta guia per part de la institució i potenciar-ne l’ús podria generar interès i confiança cap a la mateixa institució.

Davant aquesta nova inoperància, ja us el fem a mans nosaltres, ja que el propi protocol en el seu article 6.a  ho permet (Protocol per prevenir i actuar contra l'assetjament sexual ...) 

Però el problema no és només l’assetjament sexual. Hi ha moltes formes d’assetjament i el bullying el tenim també a casa nostra.

La UGT fa prop de 5 anys que està demanant que s’obri un protocol d'intervenció per a regular els conflictes interpersonals entre PAS i PDI, PAS i alumnat i PDI i alumnat, ja que a hores d’ara només existeix un, i molt millorable, tot s'ha de dir, per a conflictes entre membres del PAS. 

Si aquests canals de comunicació existissin i/o fossin efectius, segurament moltes situacions no arribarien tan lluny.

Estem davant d'un canvi de paradigma social, ens hem d’adaptar a nous comportaments i noves maneres d’entendre el respecte social, tots hem de fer un esforç personal en el nostre llenguatge i les nostres actituds, però el que està clar és que la responsabilitat final de vetllar per l'acompliment de les normes, tant legals com socials, és de la Universitat i és ella qui ha de facilitar els mecanismes per tal de denunciar situacions d’agressió de qualsevol mena sense perjudici de les víctimes però també sense generar “victimitzacions”.

Però per algun motiu aquí la resposta sempre és políticament correcta però fàcticament poc eficient.

Que una situació, la que sigui, hagi de ser atesa perquè acaba a les xarxes socials o als mitjans de comunicació és una mostra tan clara i tan greu del fracàs dels últims equips de govern que més que vergonya ja ens produeix desolació.

Nosaltres ens preguntem:

Està preparat un equip de govern per liderar una institució a la qual passen coses molt greus de les que mai no en tenen coneixement fins que arriben a les xarxes?  I està capacitat per fer-ho si quan s’assabenten no hi ha autocrítica i millora sinó “pilotes fora” per resposta?

No sabem si estem més preocupats per la manca de mitjans, per la manca de voluntat o per la manca d’humilitat.

Per això des d'aquesta secció demanem encoratjadament a aquest equip que s'assegui a treballar de debò per millorar aquests mecanismes, i no simplement a construir protocols, instituts, circuits  i unitats amb noms i cadires molt macos però gens operatius per solucionar els problemes de la realitat que els envolta. Els processos han de ser més senzills i més ràpids. La UAB no es pot comportar com un jutjat col·lapsat ni com un aparell burocràtic feixuc. I, per descomptat, ha de convertir-se en el lloc de confiança on qualsevol persona pot anar a demanar una mediació o un arbitratge, sabent que l’acompanyament serà l’adequat, i ningú hi posarà el focus a les víctimes. Ha d'estar a l'alçada de les necessitats reals del dia a dia de la seva comunitat.

I com que de moment no ho està,  els companys i companyes d’aquesta secció, ens oferim a tota aquella persona que vulgui adreçar-se a nosaltres, a fer d’intermediaris en qualsevol situació que creguin que els és lesiva però tenen por de fer-la pública o simplement no saben com conduir-la, per ajudar-los en el seu camí cap a la resolució del seu problema, ja sigui per vies mediacionals o judicials.

Els sindicats tenim obligació de  sigil sobre qualsevol dada o informació, i com a garants de l’acompliment de les normes per garantir els drets de les persones, tenim una responsabilitat i un deure cap a tota la societat, i a la UGT ens arremanguem!


dimarts, 25 de maig del 2021

Vine al Webinar sobre Fibromiàlgia,Fatiga Crònica i altres SSC!



El passat 12 de Maig va ser el Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica i d’altres Síndromes de Sensibilització Central (SSC). 

De ben segur que has sentit a parlar d’elles, potser fins i tot coneixes gent que les pateixen, però... què en saps realment d’aquestes síndromes?  

Saps que tenen causes físiques i no psicosomàtiques com molta gent es pensa? 

Coneixes com s’originen i com es diagnostiquen?  


Moltes persones del nostre entorn es veuen afectades en el seu dia a dia per "malalties silencioses" que no son visibles, que no tenen paràmetres clàssics de diagnòstic, que en moltes ocasions impossibiliten a les persones fer una vida normal però com que no deixen rastre i ningú no les veu, noles entenen.

Aquestes persones no només han de patir el dolor crònic i la frustració de no poder fer una vida normal, sinó que a més han de patir l'estigmatització del seu entorn.

Tradicionalment aquests pacients han estat tractats tant per metges com per la societat com persones amb dolències "psicosomàtiques" i per tant mentals, o el que és pitjor: persones "amb cuento".

La manca d'energia i el dolor crònic són sovint els símptomes més coneguts i la realitat que amaguen és molt més dura i perillosa.

Avui en dia i gràcies als avenços tecnològics dels últims anys sabem que les Síndromes de Sensibilització Central tenen un origen cel·lular i conseqüències mitocondrials com la baixada de la fabricació d'ATPs, les molècules encarregades d'aportar la energia necessaria a les cèl·lules per tal que aquestes puguin fer les seves funcions a l'organisme. Si les cèl·lules no tenen prou energia no poden fer la funció metabòlica i sense això, el cos no funciona.

Per això diem que els símptomes amaguen una realitat perillosa, i és que si l'organisme no funciona correctament el cos entra en "fallida" i els casos més greus poden esdevenir en mort.

Segurament tot això no ho imaginaves, oi? 


Per això, perquè en coneguis més sobre aquests problemes i sàpigues com abordar-los, des de la Secció Sindical d'UGT i en col·laboració amb el Projecte UAB Campus SiS hem organitzat el webinar "Les Sindromes de Sensibilització Central (Fibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica i Sensibilitat Química Múltiple) des de la clínica a la investigació bàsica" el proper dijous dia 27 de Maig a les 12 hores via TEAMS, per posar negre sobre blanc en aquests temes i contestar dubtes que puguin sorgir.


En aquesta sessió, que serà conduïda pel Dr.Jose Alegre, Cap del Grup d’Investigació Clínica de la Unitat de SSC de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i Membre del Comitè d'Experts en SSC al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, farem un passeig per aquestes síndromes que començarà amb la definició del nou concepte de Síndromes de Sensibilització Central (SSC) que avui dia engloba totes aquestes dolències.  

Continuarem veient la importància de la coordinació entre entitats de diferents nivells per afrontar el repte de sensibilitzar a la societat. 

Podrem també conèixer com es realitza la diagnosi sota el model de la Síndrome de Fatiga Crònica i els fenòmens associats dintre de les SSC, i finalment veurem en quin punt està la investigació en aquests moments i cap a on van les noves línies terapèutiques per millorar la qualitat de vida tant de les persones que les pateixen com del seu entorn. 


La durarda aproximada serà d'uns 45 minuts i obrirem un petit torn de preguntes al final.

Si no us podeu connectar a aquesta hora no us preocupeu perquè la sessió també serà gravada i us farem arribar l'enllaç quan estigui penjada si ens ho demaneu.


Podeu accedir a la sessió des del següent enllaç


Esperem que us sigui d'utilitat tant als qui en patiu aquestes síndromes com a qui en conconeixeu gent que les pateix!


Ens veiem dijous vinent!

dilluns, 26 d’octubre del 2020

QUALSEVOL POT SER RECTOR?






Com sabeu demà comencen els comicis electrònics per escollir al nou Rector de la UAB. I diem "rector"  i no "rector o rectora" perquè aquest cop la cosa està força clara. Amb una única candidatura hi ha poc espai per sorpreses.
Però...com és que només hi ha una candidatura? Tan difícil és poder ser rector? Tants requisits es demanen per poder "cobrir aquesta plaça"?

El passat dia 20 els agents socials vam tenir una petita reunió de primera pressa de contacte amb membres de la candidatura, i aquestes són algunes de les reflexions al respecte dels delegats del PAS de la UGT.

D'entrada s'ha de dir que tot i que 7 dels 13 membres repeteixen de l'anterior, ells es manifesten "no continuistes", cosa que estadísticament ens sobta.

Davant la pregunta clau, que és "quines diferències hi ha amb l'anterior equip per dir que no es continuista" no va haver una resposta clara més enllà de l "anar construint i no fer promeses sinó accions en el dia a dia" i que "estan aquí per aprendre de nosaltres també".
La veritat és que a nosaltres, que ja portem molts equips viscuts, ens pot sonar a la mateixa música de sempre, plena de lletra de bones intencions i bones pràctiques, però el que més crida l'atenció és aquesta estranya manera d'entendre que "venir a aprendre" és quelcom bo.

Per què diem això? Perquè la UAB no manté el mateix discurs quan es tracta d'escollir a l'equip rectoral que quan es tracta d'escollir a un candidat per  a la titularitat a una plaça .
I això és el que ens porta a la reflexió d'abans. 
Quins requisits es demanen per ser rector? O vicerector? o qualsevol càrrec de confiança?

Doncs pel que sembla, NO TOTHOM pot ser Rector. El requisit mínim indispensable és ser catedràtic.
Que és l'equivalent a dir que no pots ser president del Govern si no ets ciutadà del primer estament. Cosa que ens retrotrau al s. XVIII.

Això ja de "per se" és qüestionable. Les lleis estan fetes per marcar un ordre, però si no funcionen s'han de poder canviar. I això per a nosaltres és quelcom que JA NO FUNCIONA.
Però mira, si com a mínim tens un currículum i passes unes proves d'aptitud t'ho puc comprar.
Però no és el cas tampoc. Aquí QUALSEVOL POT SER RECTOR.
No has de demostrar haver ocupat mai aquest càrrec enlloc durant un temps, ni tenir experiència acumulada similar en funcions durant dos anys, ni res de TOT ALLÒ QUE LA RESTA DE MORTALS SÍ HEM DE DEMOSTRAR a un tribunal de proves.
Tots sabem el que costa guanyar una plaça de PAS, i les restriccions que tenim per presentar-nos a moltes d'elles. 
Però el camí no sembla tan feixuc per ser vicerector.
Per no caldre, no cal ni que la teva especialitat sigui la mateixa que la de la "cartera" que desenvoluparàs. 
No entenem com és que un bioquímic pot ser Vicerector de PAS. Ni entenem que a l'actual candidatura ni tan sols hi hagi un vicerector que s'encarregui del PAS. En han dit que és perquè el model no ha funcionat...però és que potser el model sencer està malament plantejat.

A parer nostre està clar, no tothom pot ser rector, però si qualsevol.

És aquesta discriminació pròpia del s. XVIII la que volem per a la universitat de s. XXI?

Què podem fer per canviar les coses?

divendres, 17 de juliol del 2020

Comisió de Seguiment del PD? Gràcies, però NO!


Les Franqueses es manté a la Fase 0 del pla de desconfinament ...


Avui divendres dia 16/07 està tenint lloc la darrera reunió de la Comissió de Seguiment del Pla de Desconfinament de la UAB que te com a objecte de treball la tornada al setembre.

Des de la primera reunió d'aquesta Comissió  la Secció Sindical d'UGT ha vingut participant i demanant diverses dades d'informació que creiem vitals per poder participar en igualtat de responsabilitat, i hem demanat també respecte per les qüestions d'ordre en les comunicacions cap a la comunitat i les convocatòries de les reunions.
Però lamentablement a aquestes alçades continuem sense resposta ni a les nostres preguntes ni a les nostres peticions més enllà d'un simple "prenem nota per la propera vegada", però no hem vist cap canvi d'actitut ni en la previsió dels temps ni en el lliurament d'informació. 
Es veu que han perdut les notes.

Per tant des d’aquesta Secció Sindical reiterem la nostra voluntat de col·laborar a millorar tots els aspectes que tenen a veure amb la salut i les condicions laborals dels nostres companys, però no podem fer-nos responsables d’aquestes decisions quan no se’ns facilita el material que considerem necessari per treballar ni tampoc se’ns respon a per què no se’ns dona. 

Per nosaltres el fet que la part institucional decideixi quina informació és necessària i quina no, i en quin temps es facilita, des legitima totalment la nostra participació.


Per tal que no hi hagi cap mena de malentés ni confusió respecte a les nostres intencions,o per si algú les ha perdut de vista pel camí; us fem a mans a tots i totes en el següent enllaç  la còpia de l'escrit que hem passat per registre a l'atenció de la Unitat de Relacions Laborals, la Gerència i la Rectora; amb l'exposició dels  motius i peticions que han originat el nostre malestar (compartit per molts de vosaltres i que ens heu fet arribar per diverses vies, tot s'ha de dir) i  pels quals continuarem sense participar d’aquestes reunions mentre res no canviï, tot i que n’agraïm la invitació.

divendres, 10 de juliol del 2020

35 hores? Sí, però hem de llegir la lletra petita!


Reloj de Fichar - Cucorent






Com sabeu, ahir es va publicar al DOGC l’Acord derivat el Conveni col·lectiu del personal d’administració i serveis laborals de les UUPPCC relatiu a la jornada laboral, la qual cosa dóna tret de sortida a tornar-nos a seure a negociar la distribució de la jornada laboral per recuperar les 35 hores setmanals.
PERÒ aquesta música que sona tan bé, té lletra petita...i ningú no l’explica.

I és que en teoria tots nosaltres, d’una manera o una altra, ja fa temps que fem les 1462 hores que marca el nostre conveni. Hem fet acords per establir hores de compensació per formació, per iniciatives de millora, dies d’assumptes propis, tancaments o cortesia en els marcatges d’entrada i sortida.
L’acord del 2018 pel qual s’intentava recuperar les 35 hores setmanals era perquè des del 2012 ens van obligar a distribuir les hores en un mínim de 37’5 hores setmanals, però gràcies als acords que a cada universitat s’han signat, el còmput anual feia que no s’excedissin les hores del conveni.
Per tant, què vol dir que ara tornem a les 35 hores setmanals? Doncs vol dir que a partir de la publicació i en els 12 mesos següents, tal i com diu l’acord, haurem d’adaptar en el si de cada universitat els nostres calendaris a les 35 hores setmanals, és a dir, que continuarem fent les 1462 hores anuals però amb una distribució de 35 hores per comptes de 37’5hores.
No us grinyola alguna cosa aquí? És clar...com pot ser que fem 2’5 hores menys a la setmana però que el còmput anual continuï essent el mateix?
Doncs no cal anar gaire lluny per veure la matemàtica d’aquesta qüestió. Els dies d’assumptes propis, els tancaments de Setmana Santa o de Nadal, o les hores de compensació de formació...hauran de jugar la carta del reajustament horari.

Nosaltres defensarem que es mantingui el que tenim al conveni, un calendari amb 1462 hores anuals i que es pugui concretar en 35 hores setmanals, però sense haver de perdre les coses bones que hem instaurat en aquest camí , per tant haurem de veure en quins termes es produeixen les negociacions abans de cantar victòria, perquè tot i que l’esperit de l’Acord està clar, els detalls de la seva aplicació són ara per ara igual d’importants.

Us seguirem informant...i us n’explicarem les coses ben clares, que és com s’han d’explicar.

dimecres, 8 de juliol del 2020

60% de la paga extra de 2013



Des de UGT Universitats hem reclamat que la Generalitat faci la transferència, sense demora, a les Universitats del 60% de la paga extra de 2013 que ens va retallar injustament, i que ho faci al juliol, com als treballadors i treballadores de la resta del sector públic. Som bons perquè se'ns apliquin retallades, però també per cobrar.
 
Els treballadors i treballadores de les universitats públiques exigim que la recuperació d'aquesta paga, i també la del 2014, es faci seguint els acords signats pel conjunt dels serveis públics.

Recordem que el sector d' Universitats no té una Mesa de negociació sectorial pròpia amb el govern de la Generalitat, ara per ara la negociació dels temes més generals queda dins la Mesa de Funció Pública.

Seguim reclamant però un espai propi, almenys de diàleg, amb els representant de la Secretaria d'Universitats i Recerca.

En aquest moment estan en exposició pública o en format esborrany diversos projectes legislatius, nacionals i estatals, que afecten condicions, drets i figures de contractació.
El govern no pot seguir evitant el diàleg i acord amb els sindicats majoritaris del sector.

dijous, 2 de juliol del 2020

Com deia el Josep Vicenç Marqués, "No és natural!"




Marques , Josep Vincent - No es natural
Ho deia en Josep Vicenç Marqués al seu famós llibre: “No és natural”.
I és aquest el problema. La diferència entre el que és “normal” i el que és “natural” a vegades és tan subtil que se’ns oblida que naturalitzem les coses quan es produeixen tantes vegades que es converteixen en normals...però no són naturals. I ara, en aquest temps en que la paraula “normalitat” ha cobrat un “nou sentit”, potser és l’hora de recordar el que és natural i el que no.
I és per això que la Secció Sindical d’UGT s’ha “plantat”, per donar veu a la naturalitat i abandonar la senda de la “normalitat”...perquè aquesta “normalitat” (o “nova normalitat”) no és la nostra.

Potser ens estem equivocant, només el temps ho dirà, però quan fas el que creus que és el correcte, difícilment te’n penediràs.
Així és la vida política a la UAB.
Les coses passen. Passen tantes vegades que es “normalitzen” al punt de “naturalitzar-se”. I així és com moltes vegades ens trobem els agents socials, ficats dintre d’una espiral de estranya normalitat en la que al final donem per natural el fet que les coses es fan així perquè són “normals”.
Tan bon punt es va a començar a parlar de “Fases de desconfinament”, la UAB va constituir una anomenada “Comissió de seguiment del pla de desconfinament”, a la que hem estat assistint des del començament un representant de cada organisme de pas i de pdi per part de cada secció sindical i els delegats de prevenció de cada organisme de representació també; juntament amb la Gerència, Vicerectorats i àrea de PAS i PDI.
Les reunions es produïen més aviat per recollir queixes i impressions, però després (a banda d’allargar els temps d’entrada a la següent fase) realment no hi havia canvis significatius en les propostes inicials.
 Poc a poc el que s’ha deixat veure és que la institució el que necessita és poder dir que “s’ha assegut a negociar amb els sindicats”, però poc importa si realment s’arriba a acords o no.
Per anar fent via sense atendre a les nostres peticions (que no demandes) no els cal que seiem a escalfar cadires.
Només ens volen a aquestes reunions per justificar que les seves accions, que bàsicament estan a la línia de flotació de la legalitat i ni un pas més enllà en matèria preventiva, eren de consens i d’aquesta manera garantir-se que els sindicats no posarien problemes, és a dir, tenir-nos calladets.
I FINS AQUI HA ARRIBAT LA UGT.
Després d’un intens debat, perquè no volíem que semblés que deixem als nostres companys a la seva sort, vam entendre que és encara pitjor “acompanyar-los al cadafals”.
I és per això que finalment dimecres vam decidir no participar més d’aquest teatre.
Hem hagut d’escoltar que els sindicats ho estem endarrerint tot perquè el pas no vol tornar a treballar!
Haurem de sentir que demanem coses absurdes.
Perquè ningú no us vengui la moto anem a dir-ho ben clar. UGT ha demanat des de la primera reunió bàsicament 3 coses:
1.- una línia de comandament clara, concisa i única. És a dir, que les decisions que es prenen en matèria de seguretat i de tornada a la feina presencial siguin comunicades per igual a tothom des d’un estament clar, i no des de la rumorologia, les trucades i wassaps personals dels comandaments intermitjos o el que és encara pitjor, decisions contradictòries. Ens van dir que preníen nota.
2.- un ràport de les fases, perquè ens sembla obvi que no podem donar per bona una fase i passar a la següent si no tenim un ràport d’incidències i solucions, per saber el que s’ha fet bé i el que s’ha fet malament i cal corregir a la següent fase. Ens van dir que prenien nota.
3.- una política clara sobre el que són els serveis presencials essencials i els serveis mínims, perquè tot i que van dir que els serveis oberts des del moment zero serien tractats com a mínims, ara diuen que son “essencials”, és a dir, a la “patera” ara li diem “cayuco” i llestos.
Vam denunciar que els companys que han hagut d’anar a treballar al campus des del primer dia de la pandèmia no han tingut tampoc cap tractament de aptitud des del SAS i que la seva presencialitat ha anat canviant de fase molt abans fins i tot que la resta de gent. Ens van dir que prenien nota.
Se’ls deu haver perdut el post-it!
Quan una vegada darrera una altra et deixes sentir les mateixes coses, al final les dones per normals. La inoperància (política, no pas tècnica) de la UAB és una cosa ja “normal” i segurament la “nova normalitat” només tindrà de “normal” que tot continuarà essent tan inoperatiu com sempre.
Però el que a la UGT tenim clar és que el fet que sigui ho “normal” que les coses es facin malament no vol dir que sigui “natural”, com deia el Marqués, i per tant, en algun moment,  hem de trencar la “normalitat” d’anar tirant cop de peu endavant amb situacions amb les que no combreguem només perquè s’ha convertit en ho “normal”, i que precisament perquè les considerem una manca de respecte cap a tots aquells qui representem hem de dir ben clar que “fer el que s’ha de fer sí és natural”!

Saps exactament què has de fer a partir de dilluns? Nosaltres tampoc!



CÓMO USAR TRY, STOP, REMEMBER Y FORGET



Avui ha tingut lloc la enèssima reunió de la comissió de seguiment del desconfinament, però aquest cop la UGT no hi ha assistit (…si vols saber-ne els motius, continúa llegint aquí…).

Com a sindicat tenim informació, però com a treballadors no. Avui entenem com us deveu sentir.
Nosaltres vam prendre aquesta decisió per motius que us expliquem en el comunicat oficial que vam fer arribar a la Gerència ahir dimecres:

"La Secció Sindical UGT exposa que no participarà en la reunió de demà 2 de juliol de la Comissió de Seguiment del Pla de Desconfinament.

Hores d'ara la postura de l'Equip de Govern i Gerència ha estat la de simplement garantir el complir el mínim legal i no s'ha negociat ni se'ns ha fet arribar moltes de les informacions, moltes dades, ni s'ha tingut en compte cap de les aportacions demanades. 

Us recordem que per vetllar pel compliment del Pla Sectorial d'Universitats de la Generalitat ja tenim un gabinet jurídic i uns delegats i delegades que vetllaran pel respecte dels mínims legals. Per això no cal crear una "Negociadora".

Entenem que com que no se'ns ha escoltat, no se'ns han facilitat moltes de les dades demanades, tot i que us vau comprometre en vàries ocasions,
i no s'han tingut en compte cap de les nostres aportacions, ni d'UGT, ni de la resta de sindicats,això vol dir que no s'està negociant, i no s'està respectant el dret a la negociació col·lectiva.

El resultat és que la UGT no blanquejarà una suposada negociació. Tan bon punt es tingui per part de l'equip de govern predisposició a negociar, podeu comptar amb nosaltres, per escalfar la cadira no ens trobareu."

A hores d'ara, el Gabinet de Rectorat acaba d’enviar la seva tercera comunicació oficial a tota la comunitat però si tenim en compte que estem a dijous a la tarda, que l’horari és intensiu i presencial fins les 18h i que s’implementa dilluns, ho llegireu demà, és a dir, a 24 hores de la reincorporació. Per això creiem que anem tard i amb poca concreció en un tema que pretenia estar enllestit per l’1 de Juliol.

El que has de saber és:

1) Que estem a juliol i hi ha jornada intensiva de 8 a 14h
2) Que l'horari de les gestions acadèmiques és de 9 a 14h
3) Que l'horari dels slipi és de 8 a 18h
4) Que hi haurà grups estancs amb 50% de presència, per torns a respectar…

…I que si no tens clar el que has de fer o com has de gestionar els teus horaris, et posis en contacte amb l’Àrea de PAS.

Potser també t'interesa...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...