divendres, 4 de juny de 2021

Denunciar fets a les xarxes socials: Quan els mecanismes interns fallen

 


Quan el Rei Emèrit va dir allò de “Lo siento, me equivoqué, no lo volveré a hacer” a tots ens va semblar la resposta d’un nen davant la mare, absolutament insuficient com a explicació. Doncs la resposta de la UAB davant els casos de presumptes assetjaments que últimament la salpiquen és encara pitjor: “No en sabíem res”.

De debò?

Si la resposta és  “sí” la conclusió és encara més preocupant.

Ja que si les víctimes de qualsevol mena d’agressió, verbal o física, assetjament sexual o bullying, han d’acabar recorrent a les xarxes socials per denunciar-ho; és que alguna cosa no rutlla.

De canals hi ha, però la darrera realitat està deixant clar que la seva efectivitat i la seva eficàcia estan molt lluny de l’excel·lència de la que la UAB s’omple la boca en els darrers anys.

Sabies que hi ha un Protocol per prevenir i actuar contra l’assetjament sexual aprovat en Consell de Govern al 2018? Saps com funciona?

El més probable és que no ho sàpigues perquè tot i que des de novembre del 2018 les nostres delegades de prevenció estan demanant que es faci difusió per mail d’aquest protocol, la resposta sempre és que “ja està publicat a la web”.

I està bé, és un lloc adient, però…Si cada dia haguéssim de llegir total la web i la intranet per estar al dia de totes les novetats, tindríem teletreball per 5 dies/setmana! Doncs mira, si es tracta d’això, només cal crear la incidència “lectura de web per actualització de notícies” i ja està!! El no coneixement de la llei no eximeix del seu acompliment, però rebre aquesta guia per part de la institució i potenciar-ne l’ús podria generar interès i confiança cap a la mateixa institució.

Davant aquesta nova inoperància, ja us el fem a mans nosaltres, ja que el propi protocol en el seu article 6.a  ho permet (Protocol per prevenir i actuar contra l'assetjament sexual ...) 

Però el problema no és només l’assetjament sexual. Hi ha moltes formes d’assetjament i el bullying el tenim també a casa nostra.

La UGT fa prop de 5 anys que està demanant que s’obri un protocol d'intervenció per a regular els conflictes interpersonals entre PAS i PDI, PAS i alumnat i PDI i alumnat, ja que a hores d’ara només existeix un, i molt millorable, tot s'ha de dir, per a conflictes entre membres del PAS. 

Si aquests canals de comunicació existissin i/o fossin efectius, segurament moltes situacions no arribarien tan lluny.

Estem davant d'un canvi de paradigma social, ens hem d’adaptar a nous comportaments i noves maneres d’entendre el respecte social, tots hem de fer un esforç personal en el nostre llenguatge i les nostres actituds, però el que està clar és que la responsabilitat final de vetllar per l'acompliment de les normes, tant legals com socials, és de la Universitat i és ella qui ha de facilitar els mecanismes per tal de denunciar situacions d’agressió de qualsevol mena sense perjudici de les víctimes però també sense generar “victimitzacions”.

Però per algun motiu aquí la resposta sempre és políticament correcta però fàcticament poc eficient.

Que una situació, la que sigui, hagi de ser atesa perquè acaba a les xarxes socials o als mitjans de comunicació és una mostra tan clara i tan greu del fracàs dels últims equips de govern que més que vergonya ja ens produeix desolació.

Nosaltres ens preguntem:

Està preparat un equip de govern per liderar una institució a la qual passen coses molt greus de les que mai no en tenen coneixement fins que arriben a les xarxes?  I està capacitat per fer-ho si quan s’assabenten no hi ha autocrítica i millora sinó “pilotes fora” per resposta?

No sabem si estem més preocupats per la manca de mitjans, per la manca de voluntat o per la manca d’humilitat.

Per això des d'aquesta secció demanem encoratjadament a aquest equip que s'assegui a treballar de debò per millorar aquests mecanismes, i no simplement a construir protocols, instituts, circuits  i unitats amb noms i cadires molt macos però gens operatius per solucionar els problemes de la realitat que els envolta. Els processos han de ser més senzills i més ràpids. La UAB no es pot comportar com un jutjat col·lapsat ni com un aparell burocràtic feixuc. I, per descomptat, ha de convertir-se en el lloc de confiança on qualsevol persona pot anar a demanar una mediació o un arbitratge, sabent que l’acompanyament serà l’adequat, i ningú hi posarà el focus a les víctimes. Ha d'estar a l'alçada de les necessitats reals del dia a dia de la seva comunitat.

I com que de moment no ho està,  els companys i companyes d’aquesta secció, ens oferim a tota aquella persona que vulgui adreçar-se a nosaltres, a fer d’intermediaris en qualsevol situació que creguin que els és lesiva però tenen por de fer-la pública o simplement no saben com conduir-la, per ajudar-los en el seu camí cap a la resolució del seu problema, ja sigui per vies mediacionals o judicials.

Els sindicats tenim obligació de  sigil sobre qualsevol dada o informació, i com a garants de l’acompliment de les normes per garantir els drets de les persones, tenim una responsabilitat i un deure cap a tota la societat, i a la UGT ens arremanguem!


Potser també t'interesa...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...